EL SOMNI - (Català)

-EL SOMNI

Fa dos anys que visc sola. A Vilanova. Coses de la feina. Vint-i-set anyets i soltera. “Single”, als debats de Internet i les pàgines de buscar parella. Com costa trobar-ne. Ja he tingut 4 parelles estables i relacions esporàdiques massa sovint. Dec ser massa exigent. O la separació dels pares als meu 15 anyets em va marcar prou.

Vaig triar viure amb la mare. Però al poc de la separació, va començar un descontrol a casa que em feia por fins i tot a mi mateixa. La meva mare controladora havia passat de “total perfection” a campi qui pugui. Sortia més ella que jo. Difícil seguir-li el ritme. Alguna vegada vam sortir juntes, però vaig passar massa vergonya. A la tercera copeta anava encesa, i no havia qui la frenés. I veure com algun amic meu se l’enduia a fotre un clau no em motivava gens. No sé si per enveja ó per vergonya.

Com era dissabte de finals de juny, vaig anar a prendre el solet a la platja. La Mariona i la Choni estaven de cap de setmana i vaig haver d’anar sola. Aniria bé per estar tranqui-la. Un bon llibre, el bikini nou (tanga brasiler), i les ulleres de sol. La reina de la platja ( m’he de fer broma tot sola).

Vaig enfilar carrer avall fins a la platja, després, pel passeig, vaig passar davant els bars i restaurants del passeig, la Torre, el parc i ja podia veure el Toro del espigó. Vaig baixar la primera sortida a la platja que vaig trobar i mentre baixava les escales, anava pensant on em volia situar. En aquelles dates, havien moltes ganes de sol, d’ensenyar els resultats de l’”operació bikini” i poder ensenyar cuixa, després de passar pel tractament per treure’m les venetes i la depilació intracuixerina.

Feia 3 setmanes que no em menjo ni una rosca. El més trist és que no he trobat ningú que em fes massa cas, a part dels paletes del costat de casa, que semblen gossos de caça, amb dos dies sense menjar. “te ví a comé jasta la porqueria lah uña”. “ tah maj güena que un tosino”. “ Con esah teta, si te cae, rebotah “. Vaja . . . motivador amb ganes.

Abans d’ahir, després de la pel·lícula del vespre, vaig haver de passar pel llit a fer-me un repàs i relaxar-me una mica. No hi ha res que em faci més vergonya que es noti que vaig més calenta que una guatlla. Deu em  guardi que es podés llegir el meu cervell, sobretot quan vaig pel Cafè Semalens de la Rambla. Aquell cambrer tan guapo.  I només em serveix, quan hi vaig. Ni cap comentari, ni cap gest, ni si estic sola com amb les amiguetes. Es el destí.

I els altres que m’agraden, ja estan tots agafats. Ja començo a pensar que val tot. Però tranqui-la. Tot millorarà.

Em vaig treure les xancles verdes i les vaig posar a la bossa. La sensació de la sorra calenta a la planta dels peus era agradable. El sol picava de valent i una suau corrent d’aire ajudava a estar molt a gust. Una ampolleta d’aigua fresqueta (no sé el que duraria fresca) i la crema solar, per si de cas.

Quatre arreplegats jugant al volei-platja, uns nens jugant a futbol, grups de gent passejant per vora l’aigua, i el sol que estava ben damunt al cel.

Vaig estendre la tovallola en un raconet amb una mica d’herba, a uns 30 metres de les escales, direcció sud. No em passaria gent  per la vora. Estaria tranqui-la. I en canvi, podia aparèixer algun interessat pel passeig. Que no trobaria traves per mirar, ni distància que frenés algun valent. Però per Déu. Que sigui normal . . . (hi ha molt de tarat, boig, pervertit, i no sé quines descripcions més indicar). Normalet. Guapet, entre trenta i quaranta-cinc, amb feina i bona posició, solter ó separat, tampoc cal exagerar. Que em faci riure. Segur de si mateix. Que em cuidi molt i em faci sentir com una reina ben follada. Que no falti una bona tranca. I discret. Vaja, lo normalet. Osti tu, com estem . . .

No vaig endevinar el llibre, creia que havia agafat un altre. El llibre que vaig agafar era “ Respuestas a los deseos interiores” de Becket foller. El conegut psicòleg australià. El que va escriure “ una vez follá, ya no hay vueltra atrá “. Es broma. Cada dia em faig més bromes a mi mateixa. Em sembla que ja comença a ser patològic.

A veure el llibre.

“ . . . . . . .   los síntomas de la medicación para . . . . . . se debe a los síntomas acritos de los efectos . . . . para los que unas sesiones de hipnosis . . . . . se han conseguido unos resultados . . . . si duda una . . .  (com em pesen els ulls. Llegir amb ulleres de sol, aquesta caloreta tan bona, encara faré una capcinadeta . . .)

Mirava cap el mar. Blau de la zona. Fosc. Uns baixells al fons, Un parell de kayaks. I algún valent nedant. Un d’aquests sortia al recte meu. I semblava que venia cap a mi. Però era una mala impressió. Musculós, però sense exagerar ( no era aquella musculatura culturista). Aquest podia nedar ben recte. Vaja timó se li marcava pel banyador. D’aquells de neoprè del Decathlon. Devia ser semi-profesional. De nadar o de follar ?.  Malaguanyat.

Segurament, casat. O amb una novieta espectacular. O marica. No es pot estar tan bo i estar disponible. I menys per a mi.

Deu ni dor quins pensaments per un paio que sortia de l’aigua i ja està. Jo em vaig posar espatarrada cap el noi, encara que segurament no era el millor reclam. Que havia de fer per cridar l’atenció?. Vaig aixecar el tronc. Miro dins la bossa i no trobo encenedor ?. Cigarreta a la boca (una altra cosa hauria de tenir a la boca . . .) i faig un gest al cavaller amb armadura, vull dir, ben armat. Va fer un moviment amb la ma dreta com indicant, soc jo ?. I jo tota simpàtica vaig fer el gest de si us plau amb les dues mans. Pregant la seva ajuda.

Es va acostar, i com més a la vora, més gran se li veia la marca de la sigala. I em va dir :

-Vols foc ?.

-si, si us plau.

-acabo de sortir de l’aigua. No porto res a sobra.

Cony. Era veritat. Que tonta !. I jo pensant que lo de la cigarreta no fallaria. Ara em pujaven els colors i sort de la crema que no es notaria massa. El noi del paquet ( i no de tabac) va dir que anava a buscar foc i que tornaria. (no tornaria, vaja ). No estava amb l’autoestima massa pujada.

I vaig seguir mirant el mar, a veure si sortia algun altre nedador. I em vaig tornar a tombar. Aquella nit entraria en una pàgina web de contactes i buscaria algú disposat a no perdre el temps i fotre un bon clau. Estava decidida ( seria la tercera vegada que em decidia i a l’hora de la veritat m’ho repensava. Tonta de mi).

I vaig posar-me d’esquena. Encara era d’hora per anar a dinar. Sola !.

Vaig notar que algú em tocava l’esquena. Em vaig espantar. La sigala nadadora !!.

-No calia que anessis a buscar foc!. Quina molèstia. Quin greu em sap ( greu em sabria no aprofitar aquest mascle . . .).

-Em dic Laura. Gràcies.

-Jo em dic Andro. Un plaer coneixe’t. Saps que ets la primera persona que conec de Vilanova ?.

-No ets d’aquí ? ( que tonta, amb aquest nom, deu ser italià. A més l’accent el delatava).

-Fa uns anys que vaig anar a petar a Barcelona, però per feina he vingut aquí. Treballaré a partir de la setmana vinent a Sitges. En un Bar. I un amic m’ha aconsellat no residir allí. Qüestió de evitar malentesos. Els meus pares són de Sicília i tenen una pizzeria al Born.

-(que bé sonava Sicília en el seu accent. Aquells llavis tan carnosos i aquell cos tan fort.  I no era gay. I no coneixia ningú de Vilanova. I havia tornat, i , i  . . .   TRANQUILA TONTA. Pensa ràpid.).

-Et semblarà una estupidesa, però, he de dinar sola i m’agradaria molt saber si et puc convidar. Intentaré que no sigui una pizzeria.

-Coi quina sorpresa. Jo només t’he portat foc. No has de pagar-ho.

-No, no, no. No és pel foc. Es perquè vaig ca . .  . cabilant  i em dones molt bona impresió. Suposo que deus pensar que no es normal, però entendré que no puguis venir. O sigui, que ja tens plans . . .

-Es que tinc un problema. El dinar ja el tinc preparat, i em sap molt greu deixar-lo perdre. Si vols quedem per sopar. I si vols dinar, podem compartir el meu i demanar alguna cosa i que ens ho portin . . .

(no pot ser veritat . . .).

Vam anar a prendre un cafè al passeig. Si em veia algú em tindria enveja. No acostumen a aparèixer sementals d'aquella mena del no res. Vam triar una tauleta d'aquelles metàl·liques i seients d'alumini amb trena de plàstic blanc. Però còmodes. Va venir una cambrera amb una faldilla-cinturó (si feia el menor gest d'inclinar-se cap avall li podriem veure el color del Tampax i el filet movent-se al ritme del corrent d'aire ). L'Andro se la va repassar (el menys era normal i no feia comentari "manobre"). La veritat és que era atractiva de debò. No em faria res fer un "trio". I valenta de debò i sorprenent-me a mi mateixa li vaig dir :

-Has fet mai un Trio?. ( aaaiiii, que l’he cagat. Ara pensarà que sóc una golfa. I jo només me’l vull menjar amb patates. Fer-li perdre un parell de quilets i jo tenir una cosa que explicar a les amigues, fora de la depilació, els noviets i la hipoteca. Sempre que no surti la crisi i la feina, . . . predominaaants.)

-Renoi quina pregunta. Mai havia trobat una noia tant directe. A més, amb aquesta carona tan delicada que tens, sembla que no puguin sortir aquestes paraules per aquesta boca. Em sorprens, però quan a un li agrada una persona, troba qualsevol pregunta super-interessant.

He fet trios, quartets, orgies, palles, de voyer, incest, homes, películes porno, model per revistes gays, violacions i gigoló.  ES BROOOOMAAAAA !.

No he fet mai un trio, però no ho descarto, si tens una germana bessona. Com ets !!.  Encara que no ho sembli, sóc vergonyós.

-I tu?.

-No. Però em sembla que m’he volgut fer la xula i m’ha sortit. I no hauria . . .

-No dona. Saps ?. Al fer aquesta pregunta m’has ajudat molt. El problema més gran que tinc amb les dones és que acostumo a tirar els trastos a qui no hauria, i em tallo amb qui hauria, el que em porta a situacions còmico-violentes, i acabo callant més del compte. A més, no em sento còmode amb les dones molt “llançades”. Al fer-me aquesta pregunta, m’has indicat que aquesta vegada no anava errat i em relaxa molt. Però si t’he de dir la veritat, en aquest moment, el que voldria és agafar-te per la cintura i fer-te un petó al coll. La resta no em preocupa si és amb tu.

-Andro : Com en saps de tractar a una dona.

-Tens gana ?. Anem a casa, ens mengem una mica i després dinem...   Ai que se m’ha escapat.

-Ja, ja.  Segueixo pensant que en saps molt.

-Anem. On vius?.

-A 200 metres. A Segona línia.

-Vam anar passejant. I fins i tot em va agafar la ma. (un tio raret?. Però encantador.)

Estava a la vora d’un hotelet i cocteleria molt coneguda. Vam pujar per l’ascensor. Portava uns pantalons curts que encara estaven un pel mullats pel banyador. Una samarreta fosca amb un dibuix “surfero”. Bonica i adient.

A l’ascensor podia veure el cul de l'Andro pel mirall. Em sembla que ell havia dissimulat més, però també va fer lo propi.

Em va convidar a sortir de l’ascensor. Va obrir la porta del piset i vam entrar.

-Posa’t còmode. Jo em dutxo. Vols tu?.

-Després de tu ( que valenta estava).

Vaig sentir com tirava els pantalons i la resta al terra. I vaig imaginar l'Andro amb aquell super-cos amb un bon “desbeurador”. La paraula tranca, polla, etc em tallaven el rotllo. Pitjor, tita, penis. Donç com dir-li ?.

Em conformava amb la imatge que tenia al cap. L’aigua caient damunt el seu pit i ell passant l’esponja. Semblava que ho veiés.

I va sortir de la dutxa. Em va demanar la toballola. Crec que forçant la situació. I jo, com si acostumada, li vaig preguntar que on la tenia, mentre anava cap el WC (també tinc mania amb dir-li lavabo, Water. Bes . . .).

I em surt de la campana de la dutxa . . . mullat, impresionant, com les pel.lícules. Unes cames musculoses. Uns braços amples. Esquena perfecte. No podia ser.

Amb una reacció imprevista de mi mateixa, vaig anar cap a ell passant de la tovallola, li vaig posar la ma dreta darrera el coll per fer-li un petó i la mà esquerra li vaig agafar aquell mànec. Si, suaument, però directe. Toma !!.

Era bonica, proporcionada, ideal. Me la volia menjar. Feia bé actuant d’aquella forma ?. Què collons !!. Vaig preguntar-li on era la tovallola. La vaig anar a buscar i li vaig passar per sobre el pit. Vaig anar baixant fins assecar-li l’entrecuix. Tovallola al terra i els meu genolls sobre. Vaig agafar aquella peça delicada i li vaig passar la punta de la llengua mentre mirava aquells collons negres. Estava tot afaitat.(tenia barba inferior de dos dies). Bona imatge. Amb la ma sobrant li vaig abraçar els ous. Prement suau. Sense treure l’animalet de la boca vaig fer una mirada cap amunt per veure la cara que feia . . .    Ulls tancats. Lleugerament arquejat cap enrere i la ma dreta sobre el meu cap.

-Andro : Tens algun llit per aquí la vora ?.

M’agafà la ma sense parlar i em va dur a un immens llit ple de coixins. Colors marrons, sense filigranes, però arregladet. (què estava fent jo ?. Criticant l’habitació?. A la feina que no és Reis cada dia ).

Vaig fer entrar l'Andro primer, panxa enlaira, material bèl·lic senyalant el melic. Quina joia . . .

Vaig passar-li la llengua per l’ingle fins fer-li pessigolles, vaig anar pujant fins el coll. Ell seguia amb els ulls tancats i mostrant síndromes de nervis, de impetuositat. Però em deixava fer.

Vaig agafar l’animalet que tenia fred. El vaig guiar al niu i me la vaig clavar de cop, com a les pelis. Pensava que em podia fer una mica de mal, però la mullada que portava, em permetria l’entrada del braç. (millor no donar idees).

Quina sensació més potent. Estava cavalcant cap enrere amb les mans al seu pit. Lentament per controlar-me, que per mi, estaria fent carreres de salts. Vaig girar-me de cantó sense treure-la. Quedant davant meu les cames i els peus. Vaig repenjar el cap al matalàs entre les cames i vaig pensar el següent moviment, però no vaig tenir temps.

En Andro semblava a punt de reventar, però sabia el que es feia. Va aixecar el tronc evitant la sortida de la vagina. Un detall. Es va agenollar darrera meu i em va palmejar les galtes merderes. Carai si sabia muntar. Em va prémer s’esquena fins deixar-me panxa sobre llit, em va fer tancar les cames fins notar aquell troç de verga ben presa dins meu. Aleluia . . .

Va començar a moure’s en un moviment vertical, passejant la tranca (havia de dir-ho així per l’emoció) de punta a punta, mentre semblava que no volia deixar cap racó sense visitar. A mi em semblava que  estava mullada de nitroglicerina i que aquella remenada em faria explotar en pla terrorista, però millor. I què vaig pensar, les contraccions orgàstiques van començar de cop i vaig perdre el mon de vista. Mentre el tremend Andro em va estirar la cintura fins que em va posar de genolls. Pit sobre el llit i l’animalet colpejant els ous al meu clítoris. I l’orgasme no parava. I quan semblava que no havia d’acabar mai aquella monstruosa sensació, el capullo del veí posterior es va començar a inflar i a senyalar la descarrega elèctrica-semental. Al xocar contra les meves parets internes, l’orgasme es va intensificar. No volia que s’acabés mai...

Quina suada per Deu. Quin regal de la vida. No em podria queixar per una temporada. Premi pollitzer. Marca a la paret. Hauria de fer una rajola a casa de ciment amb el pito marcat. . . .

.........

I el Sol em cremava la cara. Una sensació de reveniment em va molestar profundament. Un airet que em feia sentir fred. La puta d’oros, m’havia adormit a la platja. Adéu l’alegria. N’hi havia per tornar a intentar una dormida per recuperar la sensació tan fantàstica d’uns instants abans.

I de la platja va sortir un paio impressionant. Guapíssim, amb un banyador cenyit. Musculós. Perilla interessant, castany clar. I va venir directe cap a mi.

A veure si el somni era una premonició ?.

S’acostà i posant un genoll a terra em va dir :

-Me pasah un sigarrito amor ?. Mi novio se lo ha olvidao en el loft. Y estoy que no  puedo aguantà ni un minutiyo mà sin pone-me un cilindrin en la boca (ja-ja).

-Si cariño, toma un cigarrito. Tienes fuego ?, que yo no.

-Ai guapa, si no fuera marica, el fuego te lo daba yo. Grasia pol sigarrito.

Bé, al menys era simpàtic. Que hi farem. Aquesta tarda, trucades per veure que fa la penya i una incursió a “echarunpolvoestanoche.com”. A veure “lo que se mueve”.

Amb sort, un dia d’aquests recupero el somni.

THE END.